Barcelona Clàssica: Cristina Sánchez, soprano: "Un gran artista ha de ser, indiscutiblement, una gran persona"

dimarts, 10 de maig del 2016

Cristina Sánchez, soprano: "Un gran artista ha de ser, indiscutiblement, una gran persona"

Cristina Sánchez
La quarta temporada dels Sopars lírics del Restaurant 7 Portesuna iniciativa que dirigeixen els crítics d'òpera Roger Alier i Jordi Maddaleno, conclou el proper 20 de maig, amb l'actuació de la soprano alacantina Cristina Sánchez. 

Nascuda a la localitat d'Elda, Cristina ha estudiat cant al Conservatori Professional de Música d'Elx, al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona ia l'ESMUC, i ha rebut consells d'alguns noms de primera línia de l'òpera, com Maria Bayo, Mirella Freni o Jaume Aragall, entre d'altres. En el seu currículum també destaquen premis en diversos concursos lírics. 

Així ens resumeix la pròpia Cristina la seva trajectòria i la seva especial forma d'entendre el cant i l'art en general.

Barcelona Clásica: Com t'inicies en el cant? És per tradició familiar?
Cristina Sánchez: El meu gust per la música i, en concret, pel cant ve des de molt petita. A casa meva, escoltàvem molta música, doncs la meva mare, que sempre va tenir una veu prodigiosa, adorava cantar. Així mateix, el seu pare havia après de forma autodidacta a tocar la bandúrria i era admirable com treia d'oïda qualsevol tonada popular. Amb tots aquests antecedents, era molt difícil que no m'inculcaran la passió per la música i, d'aquesta manera, vaig començar a estudiar a les escoles de música de la meva ciutat.

B.C. Hi va haver algun moment clau en el qual decidissis que series soprano professional, o va ser, més aviat, un procés gradual?
C.S. Diria que va ser un procés gradual. Les ganes de cantar, encara que al principi era només per afició, em van portar a voler aprendre a utilitzar la tècnica. A mesuraque avances en l'estudi, els petits èxits del dia a dia et produeixen tanta felicitat que t'animen a millorar més, fins que, al final, acabes cantant en un auditori davant centenars de persones.

B.C. Has pogut treballar i formar-te amb grans noms de la lírica. Quines t'han influït més i què destacaries d'ells?
C.S. Em sento molt afortunada perquè, durant la meva formació, he comptat amb l'experiència i consells d'extraordinaris cantants. És difícil destacar algun en concret, però diria que Maria Bayo i Ofelia Sala són les que més llum han llançat a la meva tècnica i forma d'interpretar. A més, són "Mestres", amb majúscules, doncs, per a mi, un mestre de cant és una mena de guru que et guia en el camí i s'implica amb la causa de l'alumne: una cosa purament vocacional i mai per obligació. Sempre he pensat que un gran artista ha de ser indiscutiblement una gran persona amb totes les qualitats que engrandeixen a un ésser humà. Si falta això últim, s'haurà pogut arribar molt alt, però no es tindrà grandesa d'artista. En aquest sentit, María Bayo i Ofelia Sala són, per a mi, un referent.

B.C. Quines referències tens dels Sopars Lírics i què repertori has triat per a la teva actuació?
C.S. La temporada de concerts del Sopars Lírics es troba molt consolidada per la bona acollida de públic que té. A més, dóna l'oportunitat a cantants, alguns novells i d'altres amb una trajectòria destacada, de mostrar bona part del seu talent i ser escoltats per algunes personalitats de la lírica que sovint són convidades a l'esdeveniment.

Al meu entendre, la sala és idònia per al joc escènic, una qüestió que he volgut tenir en compte a l'hora de triar el programa. He seleccionat aquelles obres del repertori italià i espanyol que més s'ajusten a les meves qualitats vocals. M'agradaria connectar amb el públic per "alimentar-me" d'aquesta atmosfera màgica que es crea i poder transmetre tot un univers d'emocions.

B.C. Es podria dir que Mozart i l'òpera italiana són les teves especialitats? Què és el més important per a tu a l'hora d'interpretar aquest repertori?
C.S. Mozart és un bàlsam per a les cordes vocals. Però, encara que sembli fàcil, resulta que no ho és tant. És precisament en aquesta aparent senzillesa on resideix tota la seva grandesa musical i la seva riquesa expressiva. Aquests elements, units a una cuidada línia de cant, fan aflorar aquesta intensitat mozartiana que segueix, malgrat el pas dels segles, transmetent el seu missatge.

Pel que fa al bel canto, Rossini i Donizetti són els compositors que més he cantat. En aquesta època, la bellesa de la línia melòdica jugava un paper importantíssim en el procés compositiu. Va ser l'època per excel·lència dels cantants i, per tant, de la veu, i per aquest motiu resulta tan joiós interpretar aquest repertori. La veu s'expandeix i es projecta plena, en tota la seva esplendor.

B.C. Et veus en el futur lligada sobretot a l'òpera o també et criden l'atenció altres gèneres, com el lied o l'oratori?
C.S. Qualsevol d'aquests gèneres compta amb grans obres. He tingut el plaer de cantar peces de tots ells, primer com a part de la meva formació acadèmica i després de forma professional. Sempre m'han donat grans satisfaccions. He pogut cantar òpera en teatres com el Campoamor d'Oviedo; he tingut el privilegi d'oferir recitals de lied al costat de grans repertoristes, com Veronique Werklé, actual mestra repertorista del Gran Teatre del Liceu; i, recentment, he interpretat obres del repertori sacre, com l'Stabat Mater de Pergolesi, amb crítiques favorables per part de la premsa. Així que, amb tota probabilitat, seguiré cantant aquests diversos gèneres en un futur.

B.C. La teva formació i la teva trajectòria professional han estat molt lligades a València i Barcelona. Et planteges fer el salt a nivell internacional? 
C.S. Un cantant inicia el seu camí professional principalment on més contactes té, que sol ser al seu propi país. Indubtablement, és convenient, i fins i tot necessari, sortir a l'estranger. Per aquest motiu, han estat diverses les meves incursions en països veïns, com Itàlia, on he rebut consells d'Alberto Zedda en el pla musical o Mirella Freni en el vocal. A més, recentment, he ofert un recital de música espanyola a Càller (Sardenya) i no descarto tornar aviat, encara que, de moment, no puc avançar res més.
 
B.C. Algun somni complert i algun somni per complir?C.S. Mai he estat molt somiadora. El meu únic propòsit en la vida és ser feliç: res estrany, però tampoc senzill. I, sobretot, vull seguir millorant i avançant, perquè això és una carrera de fons on no arriba ni el més ràpid ni, per descomptat, el que es rendeix abans, sinó el que persevera. Mai no es deixa d'estudiar, ni de perfeccionar la tècnica. A partir d'aquí, gaudiré del que es vagi presentant en cada moment.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada