 |
| Àlex Garrobé |
Àlex Garrobé és barceloní, però
no resulta massa habitual veure’l als escenaris de la ciutat: ésser un
dels solistes de guitarra més internacionals l’obliga a viatjar
constantment. Però, aquest dijous és possible, per fi, veure’l en
concert al Palau Güell, dins del I Cicle de Música Catalana, amb un recital d’obres de Ferran Sor i de Francesc Tàrrega, dos compositors clau a la història de la guitarra.
Barcelona Clàssica ha estat parlant sobre aquest esdeveniment amb Àlex Garrobé, indubtablement un dels músics barcelonins amb més projecció internacional en aquests moments.
El
guitarrista Àlex Garrobé reconeix que no actua amb excessiva freqüència
a Barcelona: una o dues vegades l’any és el més habitual. Després del
concert al Palau Güell, li esperen compromisos a Croàcia, Romania, la
Xina i França. No tornarà a actuar a la nostra ciutat probablement fins
al setembre, en el marc del Festival Internacional de Guitarra Ferran Sor.
Per
si veure en directe Àlex Garrobé no fos prou al·licient, l’artista ens
desvela algunes claus del concert del dijous dia 11. En primer lloc,
està l’atractiu de l’espai, la Sala Gran del Palau Güell. Per a Àlex,
l’arquitectura influeix tant en la interpretació del músic com en la
recepció per part del públic: “Actuar en espais especials ajuda i fins i
tot pot minimitzar els efectes d’acústiques ocasionalment no del tot
idònies per a un concert”, afirma.
D’altra
banda, el repertori seleccionat ofereix un buscat contrast entre dos
mons diferents, el de Ferran Sor (“va viure a París i a la seva època
estava considerat com un afrancesat”, explica Àlex) i el de Francesc
Tàrrega (“li atreia enormement l’exotisme oriental”, afirma).
El propi
músic reconeix que vol presentar “dos visions antagòniques de
l’instrument”, malgrat que tots dos compositors estan considerats com
els “pares” de la guitarra moderna. El concert es presenta sota el títol
“El París conegut i l’Orient somniat”.
Un repertori diferent a l'habitual
Es
tracta d’un repertori diferent al que resulta habitual als concerts de
guitarra solista; de fet, més que un recital, ofereix una proposta
temàtica. El guitarrista explora així una part de la música per a
guitarra composta durant el segle XIX que és més una excepció que una
norma pel període, ja que l’ època va estar dominada per les grans
formes i el desenvolupament orquestral. Una altra cosa va ser el gran
moment de desenvolupament de l’instrument a partir del segle XX: “En
repertori contemporani, la guitarra pot tenir tant recorregut com
qualsevol altre instrument, especialment en col•laboració amb altres
músics”.
Aquesta necessitat de
renovació Àlex la detecta especialment a Europa, on la guitarra “té un
públic molt específic” i molt més cansat de les repeticions que a altres
indrets: “Als països orientals o a Llatinoamèrica, en canvi, els
referents culturals són diferents i hi ha coses que ells no han sentit
tant”, explica el guitarrista.Àlex Garrobé coneix bé les grans possibilitats del repertori contemporani per a guitarra perquè n’és un bon especialista. A més d’interpretar-la a nombrosos concerts, hi desenvolupa una feina pedagògica i d’investigació al voltant del tema: és professor de l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) i recentment ha presentat la seva tesis sobre la música del compositor del segle XX Joaquim Homs. De fet, ens explica que el seu proper projecte discogràfic també gira al voltant d’aquest músic: “Tinc pendent gravar la seva obra completa per a guitarra”.
Ho farà entre vol i vol, mentre prepara la seva propera classe i el repertori del seu proper concert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada